La mineralogia de l'argó
Sobre Argó |
---|
L'argó és un gas noble i com a tal no forma cap mineral natural. |
Propietats generals |
---|
Símbol: | Amb |
---|
Número atòmic: | 18 |
---|
Pes atòmic estàndard (A r ): | 39.948(1) |
---|
Configuració electrònica: | [ Sí ] 3s 2 3p 6 |
---|
Fotografies |
---|
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
< | Vial d'argó ultrapur brillant | > |
Propietats atòmiques |
---|
Radi atòmic: | 71 h |
---|
Radi de Van der Waals: | 188 h |
---|
1a energia d'ionització: | 1521 kJ/mol |
---|
Propietats físiques |
---|
Estat estàndard: | gas |
---|
Tipus d'enllaç: | atòmic |
---|
Punt de fusió: | 84 K |
---|
Punt d'ebullició: | 87 K |
---|
Metall/no metàl·lic: | gas noble |
---|
Isòtops principals de l'argó |
---|
Isòtop | % a la Natura | Mitja vida | Tipus de decadència | Producte de descomposició |
---|
36 Amb | 0.337% | - | b+b+ ? | 36 S |
37 Amb | sintètic | 35d | e | 37 Cl |
38 Amb | 0.063% | estable |
39 Amb | traça | 269 anys | b− | 39 K |
40 Amb | 99.600% | estable |
41 Amb | sintètic | 109,34 min | b− | 41 K |
42 Amb | sintètic | 32,9 anys | b− | 42 K |
Altra informació |
---|
Any descobert: | 1894 |
---|
Descobert per: | John William Strutt, 3r baró Rayleigh William Ramsay treballant
Lord Rayleigh, William Ramsay |
---|
Any aïllat: | 1894 |
---|
Aïllat per: | Lord Rayleigh, William Ramsay |
---|
Nomenat per: | del grec que significa 'inactiu' |
---|
Codificació de colors CPK: | #80D1E3 |
---|
Enllaços externs: | Viquipèdia WebElements Laboratori Nacional de Los Alamos Theodore Gray's PeriodicTable.com |
---|
Geoquímica de l'Argó |
---|
Classificació de Goldschmidt: | Atmòfil |
---|
Abundància elemental d'argó |
---|
Escorça (manual CRC) | 3,5 x 10 -6 | fracció de massa, kg/kg |
---|
Aigua de mar (Manual CRC) | 4,5 x 10 -7 | massa per fracció de volum, kg/L |
---|
Sigui Water (Kaye & Laby) | 4,5 x 10 -7 | massa per fracció de volum, kg/L |
---|
Atmosfera (NASA) | 9.340% | com Amb |
---|
El sol (Kaye & Laby) | 1,0 x 10 -1 | fracció molar àtom relativa a Si=1 |
---|
Sistema Solar (Kaye & Laby) | 1,0 x 10 -1 | fracció molar àtom relativa a Si=1 |
---|
Sistema Solar (Ahrens) | 1,01 x 10 -1 (6%) | fracció molar de l'àtom relativa a Si=1 (% d'incertesa) |
---|
';
}
$(això).html(cont);
$(això).fadeIn(500);
})
if(timtam) clearTimeout(timtam);
$('.element A').each(funció(índex)
{
ele = $(això).attr('nom');
col = peropts[clau][ele];
$(this).css('-webkit-transition', 'fons lineal 0.5s');
$(això).css('-o-transició', 'fons lineal 0,5 s');
$(this).css('-mozilla-transition', 'fons lineal 0.5s');
$(això).css('transició', 'fons lineal 0,5 s');
if(col) $(això).css('color de fons',col);
else $(this).css('color de fons',def);
});
timtam = setTimeout (funció () {
$('.elem A').css('-webkit-transition', 'cap !important');
$('.elem A').css('-o-transició', 'cap !important');
$('.elem A').css('-mozilla-transition', 'cap !important');
$('.elem A').css('transició', 'cap !important');
},1000);
}
$('A[nom=Ar]').addClass('elegit');
Clor << Argó >> potassi |